Fa uns dies , gràcies a la iniciativa dels amics de @Finques Amat i convidats pel seu Director General @Guifré Homedes Amat vam tenir la oportunitat de compartir un sopar amb el @Marc Castellnou, que entre altres càrrecs i responsabilitats es cap dels GRAF, Grups d’actuació forestals de la Generalitat de Catalunya.

Més enllà de exposar-nos quins son o poden ser els escenaris de risc de focs forestals per aquest proper estiu, atenent i detallant els diferents factors que defineixen aquest risc: la sequera que patim, imprudentment menystinguda per les pluges d´aquestes darreres setmanes, les previsions que parlen d’un estiu molt calorós, l´estat malaltís de molts dels nostres boscos, el elevat percentatge d’arbres morts o molt envellits, etc., i assenyalant que les causes de l’escenari descrit tenen molt a veure, més enllà de les derivades del canvi climàtic, amb l’escassa o nul·la gestió dels espais forestals i per la escassa inversió en equipaments i la baixa despesa destinada al manteniment d´espais de conreu, d’accessos, de tallafocs etc. Una llarga llista de factors que en cap cas animen al optimisme i ens aboquen a la incredulitat del perquè ens trobem on ens trobem, en un àmbit, cal dir, on el nostre govern autonòmic te amplies competències.

En tot cas, vaig trobar que alguns dels plantejaments exposats per part del convidat que expliquen aquest escenari tan fosc, cal dir que després de molts anys de fer-los arribar als diferents governs i no només pel cos de bomber, també per gran part de la resta de col·lectius que viuen i coneixen el mon rural com els gestors forestals, representants de la pagesia, ramaders, etc., van ser molt inspiradors, inclús sacsejadors, en tan que ens conviden a reconsiderar o replantejar molts dels termes que defineixin el nostre sistema de presa de decisions com a país i societat.

No és un tema nou, no voldria semblar ingenu, però en tot cas el problema descrit, com d’altres de diversos àmbits, assenyala la necessitat de fer canvis que reconsideren el pes de determinats col·lectius, de determinats perfils professionals o acadèmics, en la presa de determinades decisions, més i tot quan parlem de polítiques de llarg termini. De la mateixa manera que la reconsideració de la representativitat de determinats territoris o col·lectius haurien de tenir sobre el que cal fer en segons quines matèries i àmbits..

Algunes dades per encetar la reflexió, el diàleg i el debat:

1. La superfície total de Catalunya és de 3,2 milions de hectàrees, un 41,5% son boscos i un 23,1%​ estan considerats terrenys forestals1. La superfície dedicada a conreu2 és del 34%. Les zones urbanes i les superfícies destinades a infraestructures està al voltant del 12%3.
2. D’aquestes zones i terrenys forestals, un 75,7% són de propietat privada mentre que la resta pertanyen a entitats de titularitat pública​4.
3. Només un 10% de la població de Catalunya viu en zones rurals.
4. Aquest 10% de la població te una representació parlamentaria aproximada de entre el 11% i el 16%5.
5. En els darrers 35 anys hem passat del 35% de massa forestal a gairebé un 70%. Aquest increment de superfície de bosc és molt propera a la pèrdua de sol destinat al conreu.
6. No he pogut validar la dada de on es situa la nostra autonomia alimentària6 a dia d’avui, el que si podem establir és que si la superfície destinada a ramaderia i conreu ha baixat i la població ha crescut, l’autonomia ha disminuït sensiblement, i ho seguirà fent.
7. Gestió proactiva versus gestió reactiva, el cost d’apagar una hectàrea al 2023 va ser 19.000 €7.
8. El pressupost destinat pel Govern mitjançant diferents programes i fons específics per assegurar una resposta eficaç davant emergències de focs forestals ha estat de 50 milions d’ euros.8
9. Un 0,12% del pressupost del Govern per atendre una superfície del 45% del total, (si només contem els boscos.)
10. El món rural és cada cop més pobre en termes de renda disponible per càpita. La escletxa respecte al àmbit urbà és avui de un 42%, 20.400 respecte 11.900 euros / persona / any.9

Algunes reflexions..

Coneixem alguns costos reactius, el de intervindre a posteriori, quines son les inversions proactives que fan sentit? Tenim ben definida l’equació cost/benefici en aquest àmbit?

Quin és el cost de no fer les coses on toquen, quan toquen i per qui toquen?
El cost de la inacció.

¿Quina és la massa forestal òptima i quin el cost de mantenir-la?. ¿Quin seria el cost de perdre-la?. ¿Quants vectors som capaços d´imaginar que te aquest cost? , salut, (qualitat d´aire i aigua), protecció o pèrdua de la biodiversitat, mitigació del canvi climàtic, economia local, pèrdua material, sequera…

Hem pensat que l’activitat agrícola avui més que pertànyer al sector primari ha esdevingut també sector terciari?10, potser parcialment, però l’acció feta als camps, prats i boscos te molt de servei també, i aquest servei cal, demana, ser remunerat pel global de la societat que se’n veu afavorida.

Si els focs del Bages de la passada dècada no haguessin trobat els conreus dels vallesos, els focs molt probablement haguessin arribat al Barcelonès11.

¿Hem valorat, previst que passarà amb les capçaleres hídriques del Llobregat i del Ter quan cremi el Pirineu, quan milers de tones de cendra precipitin sobre els embassaments d´aquestes conques i que abasteixen d´aigua les grans àrees metropolitanes?.

¿Som coneixedors de que una percentatge important de la sequera es degut al important volum forestal12, aproximadament entre un 30% i un 60% de l´aigua evaporada en embassaments pot ser deguda a la massa forestal?13

¿Les persones que prenen decisions sobre aquests àmbits tenen la preparació òptima, son decisions que podem deixar en mans de majories, tot i que potser no tinguin el coneixement i la formació adequada?

Perquè esta massivament instal·lada la idea de que explotar, gestionar, obtindré rendiment econòmic del bosc o de la natura és quelcom dolent mentre que altres pensem que és una via necessària per fer-lo sostenible14.

Els boscos, tot i ser en gran part de titularitat privada, generen impacte positiu sobre el conjunt de la comunitat. ¿Com mesurem i recompensem l´aportació i l’impacte social positiu que generen?

¿Com equilibrem esforços i responsabilitats?

¿Com mesurem i compensem les balances bioclimàtiques del país?. Les aportacions que des de els territoris rurals es fan cap als urbans, la exportació de pol·lució i toxicitat que manifestament son un greuge. Costos transferits de la ciutat al camp15, cal fer i dimensionar aquestes transferències.

¿Com resolem els conflictes i discrepàncies de criteri entre medi ambient, gestió agrícola i gestió econòmica?, ¿el model i els pesos actuals entre aquests àmbits son els encertats? podem millorar aquesta necessària convivència?

Dotar el procés de presa de decisions de traçabilitat plena, en el temps i indicadors adequats.. Les actuacions i les no actuacions tenen conseqüències ambientals, econòmiques i socials, ¿haurien de tenir-les també penals?

Algunes veus afirmen que el Parc de Collserola no es sostenible, ¿un espai de 8.000 hectàrees en mig de un àrea metropolitana del que gaudeixen milers de ciutadans cada dia pot no ser-ho?, ¿ hem valorat i assumit que representaria la seva pèrdua?. Podem re formular el seu finançament, els recursos que hi destinem per mantenir-lo?. Podríem plantejar patrocinis o esponsorització per boscos o parcs com Collserola. ¿Ens podem plantejar pagar taxes de usabilitat, podem reclutar voluntaris, podem penalitzar el mal us de l´espai del Parc?…Gairebé qualsevol proposta seria millor que considerar-lo insostenible i com a conseqüència perdre´l.

Molts dels reptes que tenim per endavant, o no tant endavant, potser demanant una mirada més llarga que la que el nostre sistema actual contempla.

Una persona un vot16.
Un kilòmetre quadrat de bosc, un vot?
Un kilòmetre quadrat de bosc salvat, dos vots?
Un kilòmetre quadrat de camp, un vot?
Una tona de llegums, de verdures, de fruita, un vot?
Una tona de CO2 estalviat, un vot?

Ricard Santamaria
Soci Director de HAUS HEALTHY BUILDINGS SL
www.haushealthybuildings.com